Ramon Berenguer IV.html
 
| ca | de | en | es | fr | it | nl | no | pl | pt | ru | ro | fi | sv | tr | vo |


 

Reis de la Corona d'Aragó
Casal de Barcelona
Ramon Berenguer IV
Infants:
   Príncep Alfons
   Dolça
   Ramon Berenguer
   Sanç
Alfons el Cast
Pere el Catòlic
Jaume el Conqueridor
Pere el Gran
Alfons el Franc
Jaume el Just
Alfons el Benigne
Pere el Cerimoniós
Joan el Caçador
Martí l'Humà
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Ramon Berenguer IV el Sant ( Barcelona 1114 - Borgo San Dalmazzo, prop de Torí, Piemont 1162 ), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137-1162). (en llatí; a 30 d'octubre de 1149: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio).

Taula de continguts

edita Orígens familiars

Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131, mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare en el tron comtal de Provença.

Era nét per línia paterna de Ramon Berenguer II i Mafalda de Pulla-Calàbria, i per línia materna de Gerbert de Gavaldà i Gerberga de Provença.

edita Núpcies

L'11 d'agost de 1137, amb l'edat de 23 anys, es prometé a Barbastre amb la princesa Peronella d'Aragó, una nena d'un any, tot i que el casament no es va realitzar fins uns anys després a Lleida, l'agost del 1150 Aquest prometatge li permeté de passar a governar immediatament aquest país amb el títol de príncep: quedava constituïda la corona d'Aragó. Des de 1043 Aragó incloïa la Ribagorça (amb la Vall d'Aran).

Amb aquest casament s'incorporà el regne d'Aragó al Casal de Barcelona, anul·lant les pretensions dels monarques castellans, enfortint el paper del Comte de Barcelona i sobirà de Catalunya. Peronella era filla del darrer rei privatiu d'Aragó, Ramir el Monjo, que cedí el seu reialme a Ramon Berenguer IV.

A l'acord de Barbastre, però, van haver de seguir àrdues negociacions amb l'Hospital el 1140, el del Sant Sepulcre el 1141 i el del Temple el 1143, hereus reials per designació d'Alfons I i que renunciaren a favor del comte català.

edita Descendents

Del seu matrimoni amb Peronella d'Aragó nasqueren:

Tingué un fill natural:

edita Acords amb Castella

Retrat de Peronella i Ramon Berenguer IV, oli de 1634 (Museu del Prado).

El comte-rei va negociar amb Alfons VII de Castella el retorn de les terres ocupades per les tropes castellanes a la mort d'Alfons I d'Aragó, oncle de la seva muller. Així mateix pretenia poder rebre ajut per reincorporar el regne de Navarra a la Corona d'Aragó, territori que s'havia independitzat en les mateixes circumstàncies.

El 1140 es va firmar a Carrió un pacte d'ajuda mútua i de retirada de les tropes castellanes de l'Ebre, a canvi de vassallatge del comte-príncep per aquest territori. També es realitzà una acció conjunta contra Navarra que no tingué efecte.

El 1151 Alfons VII de Castella i Ramon Berenguer III van signar el tractat de Tudellén què, a part de renovar l'aliança antinavarresa, pretenia repartir-se Al-Andalus. Així a la Corona catalano-aragonesa es reservaren les terres de València, Dénia i Múrcia, per les quals el comte-príncep hauria de retre homenatge al rei castellà.

edita Lluita contra l'Islam

A la banda aragonesa, la noblesa d'aquest territori, els ordes militars i la cavalleria popular va lluitar per recuperar les possessions perdudes a mans dels almoràvits a la Batalla de Fraga el 1134. Es recuperà així: Alcolea de Cinca, Xalamera i Sariñena el 1141; Daroca el 1142; Ontiñena el 1147.

A la banda catalana amb l'ajut del comte Ermengol VI d'Urgell, Ramon conquerí les taifes de Tortosa (1148) i de Lleida (1149) a al-Muzaffar. Siurana, encimbellada a les Muntanyes de Prades, fou el darrer reducte musulmà de Catalunya, ja que, governada pel valí Almira Almemoniz, va resistir fins el 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellvell. Aquestes conquestes formen el territori que, més tard, es va anomenar Catalunya Nova.

L'expansió territorial no va ser obstacle per la realització d'agosarades expedicions per terres de Múrcia (1144) i València (1146), i una brillant participació en la presa d'Almeria (1147) per a Castella.

edita Política Occitana

Article principal: Guerres baussenques

El 1143 va ajudar Guillem VI de Montpeller a recuperar Montpeller, d'on havia estat expulsat per una revolta nobiliària.

A la mort del seu germà, Berenguer Ramon I de Provença, i per la minoria del seu nebot Ramon Berenguer III de Provença va assumir la regència del comtat de Provença, en el qual van continuar les Guerres baussenques contra la Senyoria dels Baus aliats del comtat de Tolosa.

El 1154 va ser nomenat senyor de Bearn. El 1156 va col·laborar amb Enric II d'Anglaterra i duc d'Aquitània contra el Comtat de Tolosa.

En camí a entrevistar-se amb l'emperador Frederic I Barba-roja a Torí morí a Borgo San Dalmazzo el 6 d'agost de 1162. Fou enterrat al monestir de Poblet, que ell mateix havia fundat.

edita Títols i successors

  • A octubre del 1138: Ego Raimundus Dei gratia Barchinonensis comes et marchio ac princeps Aragonensis[1]
  • A novembre del 1142: Ego Raimundus, comes barchilonensis, et princeps aragone, atque dominus cesaraugustane ciuitatis, et Daroce[2]
  • A 27 de novembre del 1143: Ego Raimundus Berengarius, comes Barchinonensis, et Dei gratia regni dominator Aragonenesis[3]
  • A 1149: Ego Raimundus Berengarii, comes gratia Dei Barchilonensis, princeps Aragonensis, atque llerde et Tortose marchio[4]
  • A desembre del 1151: Ego Raymundus, Dei gratia comes Barchinonensis, princeps Aragonensis, Tortose, Ilerdeque marchio et dux Provincie[5]
  • A desembre del 1154: Ego Raimundus, Dei gratia comes Barchinonensis et princeps Aragonensis[6]
  • A novembre del 1157: Ego, Raymundus Berengarius, comes Barchinonensis et princeps Aragonum[7]


Ramon Berenguer IV
Naixement: 1114 Mort: 1162
Títols
Precedit per:
Ramon Berenguer III de Barcelona
"el Gran"
(pare)		 Comte de Barcelona
(Girona, Osona i Cerdanya)
(Llista de comtes de Barcelona)
(1131–1162)		 Succeït per:
Alfons II d'Aragó
"el Cast"
(fill)
— Territori conquerit: —
Conquesta de Tortosa
(1148)		 Marquès de Tortosa
(1148–1162)		 Succeït per:
annexat a la Corona
— Territori conquerit: —
Conquesta de Lleida
(1149)		 Marquès de Lleida
(1149–1162)
Precedit per:
Berenguer Ramon I de Provença
(germà)
Territori reconquerit en les
Guerres baussenques
contra Ramon I dels Baus		 Comte de Provença
(Llista de comtes de Provença)
(~1150-1154)		 Succeït per:
Ramon Berenguer III de Provença
(nebot)
Càrrecs
— Nova creació: —
Matrimoni amb
Peronella d'Aragó
(1137)		 Príncep d'Aragó
(1137–1162)		 Succeït per:
Càrrec desaparegut


edita Referències i notes

v • d • e
Referències i notes
  1. ↑ Titles of European hereditary rulers (Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991; p.86; Doc.# 63)
  2. ↑ Titles of European hereditary rulers (Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991; p.91; Doc.# 67)
  3. ↑ Aragón es así: Concòrdia de Girona
  4. ↑ Arxiu Estudio comparativo de la carta de población de Tortosa (1149), carta de población de Lleida (1150)y la carta de franquicia de Mallorca (1230)
  5. ↑ Titles of European hereditary rulers (Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991; p.98; Doc.# 75)
  6. ↑ Arxiu Jaume I: Ramon Berenguer IV dóna al monestir de Salç (Rueda) el lloc de Lagata i la vall d'Albaiar
  7. ↑ Titles of European hereditary rulers (Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991; p.106; Doc.# 83)

edita Pàgines que s'hi relacionen
All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog.